Disseny expositiu del Centre de Natura de Can Soler

El projecte s’emmarca en el projecte Desenvolupament de nous usos comunitaris a l’entorn de Can Soler, un dels projectes motor de Pla de Barris a Sant Genís dels Agudells i La Teixonera que ha coordinat un procés participat on s’han recollit diverses propostes, entre les quals la creació d’un petit Centre de Natura de Can Soler (CNCS).

El CNCS oferirà una sala expositiva per a difondre l’avantprojecte i projecte executiu a més, dels valors naturals i el paisatge de la vall durant el període d’obres pels nous usos comunitaris a l’entorn de Can Soler.

El centre es situa a la sala de la planta baixa (35m2) de la masia de Can Soler i tindrà un caràcter permanent durant els dos anys vinents en els quals l’empresa Argelaga Serveis Ambientals desenvoluparà activitats pedagògiques.

El fil conductor de l’exposició és la noció de VALL (la del torrent de la Font del Bacallà) la qual expressa amb contundència la geografia urbana, humana i natural del lloc. La Vall ens permet llegir i comprendre la relació entre l’àmbit urbà i natural, la transició i l’efecte connector i ecotò d’aquest espai frontissa on se situa la masia de Can Soler i concretament la sala del CNCS.

La sala per tant es pot concebre com la connexió entre l’urbà i el rural, entre l’antròpic i el natural, entre la ciutat i la muntanya, i és la secció de la Vall i la seva representació en planta la que ens permet identificar aquesta connexió i gradació. Per això prenem com a referent la imatge de The Valley Section del biòleg, sociòleg i urbanista escocès Patrick Geddes que va definir el 1915 en la publicació Cities in Evolution. És des de la vall des d’on podem tenir consciència de la gestió dels recursos naturals per part de les comunitats.

La vall ens permet identificar la transició entre la ciutat densa, el barri menys dens, els entorns semi-urbanitzats de la masia de Can Soler, la masia com a espai ròtula, les terrasses agrícoles recuperades, el propi fondal del torrent i finalment l’accés a la muntanya un cop creuem la carretera.

Cada un d’aquests àmbits s’expliquen des de la visió de passat, present i futur en relació al paisatge cultural, al projecte arquitectònic de la millora dels entorns i a l’hàbitat natural del lloc que són les premisses a tenir en compte.

Aquesta transposició encaixa amablement amb l’orientació de la sala i la seva ubicació en planta dins la masia.

Així, en aquests 35m2 de transició podem associar diferents àmbits que es corresponen amb l’ordre en què mostrem els continguts, un ordre que a gran escala ens parla de la vall i la seva transició, i que a petita escala ens parla dels àmbits específics que la composen.

Per tant, les estratègies del relat giren entorn:

– cercar la unitat i concepció global de l’espai dins la propia escala, permetent identificar la gran i la petita escala. Això implica tractar terra, sostre i parets com als propis suports de la vall.

– lectura sincronitzada (passat, present i futur s’expliquen en paral·lel).

– relació dins/fora, generant elements que surten a l’exterior (com l’esquema a la porta d’entrada i el paviment en el porxo).

– l’experiència i tribut al lloc (singularitzant el concepte de vall, llindar i connexió).

– asimetria en intensitat d’informació (primeres capes més immediates i segones i terceres capes per a públics més especialitzats).

L’obra començarà el 3 de setembre i la inauguració està prevista per inicis d’octubre.