El projecte sorgeix de la necessitat d’un procés transformador en la nostra societat per mitigar i adaptar-se a l’efecte del canvi climàtic. Si bé les propostes per reduir l’ús d’energia en els edificis s’han enfocat típicament als aspectes físics, tecnològics o econòmics del medi construït, més recentment, les diferents directives europees relatives a l’eficiència energètica dels edificis sostenen que la reducció del consum d’energia està afectada no només per com els edificis estan dissenyats i construïts, sinó també per com són gestionats i utilitzats.
La Gerència de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats de la Diputació de Barcelona adquireix un paper fonamental en l’impuls de la rehabilitació i la millora energètica del parc d’edificis d’habitatges i el rol que el món local juga en dit procés, raó per la qual des de l’Oficina d’Habitatge de la Diputació de Barcelona s’està reforçant el suport que s’ofereix al món local per a fomentar i activar processos de rehabilitació i millora energètica del parc d’edificis d’habitatges.
Donat que les persones responsables de rehabilitar i millorar els edificis són les propietàries, i que la majoria del parc d’habitatges de Catalunya està en mans de particulars, una part de les accions desenvolupades des de l’Oficia d’Habitatge es vol dirigir a sensibilitzar a la ciutadania sobre els avantatges i la necessitat de rehabilitar l’edifici i habitatge en què viuen i en informar-los del suport que poden rebre per part del món local.
L’objectiu del projecte és facilitar a la ciutadania eines per tal de conèixer millor el seu propi edifici i habitatge, i generar un aprenentatge sobre la millora d’hàbits a la llar i les lògiques d’inversió en rehabilitacions d’edificis residencials, que ajudin a optimitzar la factura energètica i millorar el confort a la llar.
El projecte es concreta en una plataforma virtual en forma d’enquesta-retorn.
El marc de treball de l’enquesta neix del projecte “Hard-to-reach Energy Users” de l’Agència Internacional de l’Energia, que té com a objectiu identificar, definir i prioritzar el públic HTR (Hard-to-Reach), i dissenyar, mesurar i compartir estratègies efectives per implicar aquells públics per assolir objectius energètics, de resposta a la demanda i objectius climàtics, a més de satisfer les necessitats d’accés a l’energia i l’equitat social i ambiental.
L’enquesta parteix del projecte d’investigació “Energy Cultures” impulsat pel Centre of Sustainability de la University of Otago de Nova Zelanda, el qual va elaborar una enquesta a 2.400 llars amb l’objectiu de recopilar i interpretar dades sobre creences, aspectes materials i pràctiques relacionades amb l’energia de les llars de Nova Zelanda i poder segmentar la població basant-se en aquests atributs.
La reducció de l’ús d’energia als edificis requereix no només de canvis en la naturalesa i la materialitat dels edificis, sinó que ha de ser impulsada des d’un ampli espectre de la nostra cultura i societat (Janda, K. (2011). Buildings don’t use energy, people do!).
Des d’aquesta perspectiva, el model teòric utilitzat per al desenvolupament de la definició, el contingut i les eines del projecte ha emprat el marc conceptual de “Cultures Energètiques” dissenyat per un equip multidisciplinari de persones investigadores de diferents àmbits com la física, l’economia, el dret, la psicologia i la sociologia (Stephenson, J. (2010). Energy Cultures: A framework for understanding energy behaviours).
Des d’aquesta aproximació, l’agent –propietat, inquilins/nes, administració, comunitats veïnals, etc.- resideix en el centre de l’anàlisi o proposta a dissenyar, i és en que ell es recullen tots els aspectes relacionats directament o indirectament amb l’energia i es classifiquen per al seu estudi en quatre apartats: creences; pràctiques; aspectes materials; i factors externs.
El treball es concreta en el desenvolupament i lliurament d’una eina en línia accessible via web consistent en una plataforma en forma d’enquesta-retorn, dirigida a totes les llars dels municipis de la demarcació de Barcelona. A mesura que es responen les preguntes, l’eina visualitza una sèrie de consells personalitzats en funció de les respostes.
L’eina es desenvolupa a través d’una seqüència didàctica estructurada en cinc mòduls:
A la finalització de l’ompliment de cadascun dels mòduls, apareixen en format web tots els consells agrupats amb una explicació més ampliada dels seus continguts. A l’efecte, hi ha l’opció de descàrrega d’un dossier de cada mòdul en format pdf per a poder imprimir el seu contingut.
L’objectiu secundari de l’enquesta és proporcionar nova informació a l’administració a nivell de cultura energètica de la ciutadania, a través de caracteritzar les llars en relació a les seves pràctiques, creences i aspectes físics, i definir perfils de persones usuàries en clústers. El diagnòstic de la cultura energètica de cada llar obtingut a través de l’enquesta, hauria de permetre explicar el comportament que tenim les persones respecte l’energia.
Cíclica [space·community·ecology]
Diputació de Barcelona; Gerència de Serveis d'Habitatge, Urbanisme i Activitats
2020
10 de febrer de 2021
Cultures energètiques, Destacats, Recursos