MENU

Projecte d’ordenació urbana al barri de Vallcarca a Barcelona

FITXA TÈCNICA

Autoria:Carles Enrich

Membres de l’equip de Cíclica: Elena Albareda(Mediambient i sostenibilitat social)

Col·laboració: Adriana Campmany, Anna de Castro, Joan Martí, Jesús Quintana, Albert Rabinad, Toni Herena (AIGUASOL), Adrià Alberich

Client: Ajuntament de Barcelona

Any del projecte:2017

Proposta guanyadora del Concurs d’idees per a l’Ordenació de Vallarca amb el  lema “Arrels”

Vallcarca és un dels barris de Barcelona que més han patit l’especulació urbana de les darreres dècades i el buit físic i simbòlic que aquesta hi ha deixat, un fet que el projecte d’ordenació urbana entoma com a repte principal per a recuperar-ne la dignitat i identitat. Es proposa un model de barri productiu que recupera els valors identitaris de Vallcarca tant en el seu patrimoni físic, com en el patrimoni metabòlic de gestió dels recursos, un patrimoni intangible vinculat a la gestió hídrica, la producció agrícola i energètica, els tallers de manufactura i el comerç de productes locals i de proximitat. 

L’ordenació de l’edificació planteja una barreja entre la rehabilitació de l’edificació antiga i la inserció de nova planta amb l’objectiu de reconstruir el teixit del barri, incorporant habitatge cooperatiu en l’edificació de nova planta. L’estructura urbana de carrers i edificació proposada dona continuïtat al teixit històric reconeixent-ne les preexistències (com l’edifici autogestionat de la Fusteria) i incorpora plantes baixes poroses dominades per usos productius de petit comerç i tallers dels residents de la cooperativa, afavorint llocs de treball terciari locals que redueixin els desplaçaments dels veïns i veïnes.  L’Edificació es concentra en el perímetre alliberant un 65% del sòl total com a espai públic de superfície permeable d’ús productiu autogestionat, garantint-ne l’accessibilitat de les persones així com la continuïtat hídrica i biològica. L’espai públic s’articula al voltant de l’Era de Vallcarca com a plaça que configura un nou model d’espai urbà de caràcter rural amb recursos autosuficients i gestionat pels veïns. 

L’estratègia hídrica posa en valor la condició transescalar de la conca hídrica de l’àmbit de projecte formada per les rieres Vallcarca i Farigola entenent la seva escala territorial. Considera l’aigua com a patrimoni i valor identitari del barri i es proposa una estratègia de continuïtat hídrica per generar un espai productiu autosuficient a partir de la canalització de les aigües de pluja que provenen de les superfícies de captació més properes (Bosc de Turull especialment, i també els jardins del Consolat i els de Maria Baldó) i la seva acumulació amb basses de fitodepuració que en milloren la qualitat per al seu aprofitament per al reg, reactivant d’aquesta manera el sistema hídric de les antigues rieres. L’estratègia hídrica s’assimila a la del veí Parc Güell, que utilitza els elements propis de la urbanització per a gestionar l’aigua d’escorrentia pels senders de forma controlada, revertint el procés habitual d’erosió per a generar un oasi enmig de l’entorn urbà. En aquest sentit, les pendents s’aterrassen amb murs de gabions per afavorir la infiltració i l’aprofitament productiu de l’aigua, incorporant materials perforats que faciliten la captació per condensació de l’aigua atmosfèrica de les brises marines. Les basses situades en punts estratègics es converteixen, juntament amb les fonts en nous punts de trobada pels veïns, potenciant la comunitat i actuant com dispositius pedagògics cap a una nova cultura de l’aigua. Els excedents del sistema hídric de l’escorrentia d’aigua de pluja es recullen en superfícies permeables d’escocells correguts de la part inferior de la conca permetent la infiltració al subsòl per afavorir la gestió sostenible del cicle de l’aigua. En l’entorn edificat, l’aigua de de les cobertes s’utilitza per als usos domèstics, passant per tractament ultraviolat (UVA) per tal de garantir la qualitat de l’aigua de boca i el seu posterior reciclatge com aigües grises per abastir els banys.

La proposta aposta per afavorir la continuïtat biològica del sistema de verd “no planificat” (verd públic + verd privat) afavorint la connectivitat de la fauna i la flora entre el Bosc de Turull i el Turó del Putxet. Es defineixen microaccions de renaturalització puntual ens els jardins que rodegen l’àmbit per a donar continuïtat a la gran superfície permeable aterrassada central que funciona com un gran espai verd productiu. El projecte incorpora les noves experiències d’horts comunitaris gestionats pels veïns, com l’exemplar hort de la Vida del carrer Farigola, reforçant-los amb un gran espai destinat a l’horta i la plantació de fruiters, combinats puntualment amb plantacions més boscoses d’alzinar mediterrani, tant característiques del barri i que li en donen el nom. La incorporació del verd es perllonga en l’edificació per afavorir la continuïtat i alhora minimitzar la demanda energètica. 

L’aportació de la proposta elaborada per al concurs d’idees suposa un document de debat que posteriorment s’ha revisat amb un procés participatiu en continuïtat natural amb les dinàmiques del barri.  En aquest sentit la proposta inicial d’ordenació proposada al concurs no es planteja com una solució tancada sinó que pretén formular preguntes i obrir processos de cooperació i diàleg entre tots els agents implicats en la seva gestació. Amb aquesta ordenació no es pretén confrontar un model urbà sinó arrelar uns principis que permetin fer créixer el barri de Vallcarca amb unes pautes de respecte per la història, les persones i el medi ambient.

  • Captura
  • 17_01_Fotomuntatge_carrer-1800x1272
  • 17_01_Fotomuntatge_sota-pont-1800x1272
  • 17_01_Fotomuntatge_taller-i-horts-1800x1272
  • 17_01_Planta-esquema_verd_llegenda

Comments are closed.