Aspectes normatius per a la rehabilitació energètica a Catalunya

El sector de l’edificació està en un procés de transformació ocasionat no tant sols per la crisi econòmica, sinó també pel canvi de model poblacional que ha estat el seu motor durant decennis, incrementant continuadament la demanda d’habitatge i, amb ell, el preu del sòl, fent que el valor de canvi predominés sobre el seu valor d’ús. El sector de l’edificació del futur no serà el sector de la nova construcció.

El sector de l’edificació ha constituït el seu marc normatiu –com l’organitzatiu i el financer- sobre la nova edificació com a activitat determinant, sense desenvolupar de forma sistemàtica una activitat de manteniment i d’actualització del parc existent, i generant un sector de la rehabilitació subsidiari i marginal respecte la nova edificació.

Aquest marc normatiu s’expressà essencialment sobre els àmbits de la qualitat tècnica i de l’adequació a l’ocupació, aplicant-se sobre els edificis de nova construcció i deixant uns requeriments molt reduïts i genèrics per a la definició de les qualitats de l’edificació existent. L’arribada de la crisi energètica, i ara de les directives europees destinades a la millora de l’eficiència energètica, han obert un tercer àmbit de qualitat de l’edificació lligada a l’ús dels recursos necessaris per habitar-los. Més enllà de suposar una qualitat addicional, l’exigència d’eficiència energètica i la seva extensió al conjunt del parc construït suposa la definició d’un objectiu determinant pel sector de l’edificació, una re-definició absoluta de la seva activitat vers la rehabilitació.

L’absència d’aquesta activitat obliga a discutir l’escala i l’abast de les actuacions per tal de modificar un marc normatiu travat per un entramat institucional que defineix els papers dels diferents agents –drets i deures, models de negoci i actuació- organitzat vers la nova edificació. Més encara, quan el marc normatiu ha de passar de ser un marc estàtic, mer regulador d’activitats, a potenciar l’assoliment d’uns objectius temporalitzats, i en el que la informació sobre l’estat de l’edificació vers les qualitats que es volen aconseguir i els recursos per posar en marxa les accions per millorar-los, és determinant. El nou marc normatiu ha d’orientar-se a la planificació d’objectius de qualitat tècnica, de capacitat d’albergar activitats, i de recursos necessaris per mantenir l’habitabilitat del parc edificat.

L’informe sobre el marc normatiu pretén donar, doncs, una visió estratègica que permeti entendre fins a quin punt aquest marc normatiu necessita ser alterat o re-definit per fer front als nous objectius del sector de l’edificació, dels quals l’Estratègia Catalana per a la Renovació Energètica d’Edificis n’és un clar exponent. Aquesta visió estratègica ens ha de permetre entendre quin serà el tipus d’activitat pròpia del sector, copsar les seves diferències amb l’actual, definir el marc normatiu que les afecta i entendre quines barreres suposen les normes actuals per a aquest nou tipus d’activitat, tant per l’aplicabilitat de les disposicions que conté com per l’alteració de les condicions d’actuació i dels interessos dels agents.

Descarrega la informació en pdf