Nou Barris té un teixit associatiu i comunitari que ha lluitat per a la dignitat del territori i les persones. El patrimoni popular i cultural de la seva gent ha permès aixecar equipaments i infraestructures que han significat millores importants en les condicions urbanes i socials del barri. Amb aquest projecte es promou el protagonisme de les veïnes i veïns de Nou Barris com a llavor de recuperació urbana. La privilegiada condició geogràfica de Canyelles i Roquetes, en una situació limítrofa entre Collserolla i Barcelona, permet plantejar una estratègia basada en potenciar la reconnexió entre la ciutat i el seu territori, tant amb el paisatge periurbà com amb la seva pròpia matriu subjacent, fomentant el tancament dels cicles materials generant un intercanviador biològic amb altres barris de la ciutat.
Es recupera la conca hìdrica de l’antic Torrent de Canyelles conduint l’aigua d’escorrentia fins a la Avinguda Meridiana, una de les artèries amb més tràfic i contaminació ambiental de Barcelona, que será renaturalitzada a partir de 2019. Amb l’aigua captada de la conca hídrica del torrent es garanteix la irrigació del 100% dels horts comunitaris proposats i el 100% de la superfície enjardinada del tram 3 de la Meridiana. En una segona fase es proposa perllongar aquesta canalització fins al riu Besòs, tancant el cicle de l’aigua. Recuperant el Torrent de Canyelles i el corredor biològic s’aconsegueixen 19.860m2 d’espai verd permeable amb varietat de plantació d’espècies arbòries que contribueixen a reduir la pol·lució ambiental i generen nous recursos pel barri. Els horts fomenten la comunitat entre les escoles dels altres barris incloent-los com a part del seu projecte educatiu.
S’aposta per un model de ciutat productiva i saludable a partir dels recursos existents, amb autosuficiència energètica, minimitzant l’impacte ecològic en els sistemes de construcció. Entenem la producció en el sentit més ampli de la paraula: alimentació, energia, benestar, cultura, artesania i pensament. Es fomenta la idea de permeabilitat a totes les escales, entenent que el barri s’ha de convertir en un espai intermedi entre la ciutat i l’entorn més naturalitzat, de la mateixa manera que el conjunt habitacional ofereix un alt grau de porositat per reduir el mínim la demanda energètica dels habitatges. La inserció de l’habitatge social i dotacional s’entén com a plataforma per incrementar la capacitat productiva del barri i revertir la inclusió social. Per a la viabilitat del projecte es dissenya un pla estratègic pautat per fases amb l’objectiu de saturar la discontinuïtat urbana entre barris, introduir habitatge social i nous equipaments, i convertir aquest enclavament en un motor productiu que generi recursos per a la resta de la ciutat.
Es proposa un sistema d’habitatge productiu basat en un model de cooperativa, compartint espais comuns com la cuina i la bugaderia, amb espais intermedis per a la trobada i dinamisme de les activitats domèstiques. L’edifici està projectat amb materials 100% ecològics (fusta i panells de fibres vegetals) minimitzant els sistemes artificials de climatització i potenciant els sistemes de gestió d’energia pasiva. Se permet l’entrada d’aire als espais interiors generant la ventilació creuada de tot el conjunt.
Es projecten 800 m2 per donar solució a l’actual manca d’espais de treball per emprenedors locals o tallers de productes artesanals, espais que es gestionen en règim de cessió per a associacions veïnals amb projectes d’economia social o petits negocis en règim de lloguer. S’aposta per barrejar els usos d’equipament, habitatge, taller, producció energètica en un mateix edifici complex. Aquesta estratègia ofereix una major riquesa social i un constant reciclatge dels usos que afavorirà a la comunitat. La cultura ha estat una eina fonamental per als veïns de Nou Barris. L’Ateneu Popular de Nou Barris, la seva escola de circ i el projecte Veus ha generat una comunitat vinculada al món de l’art i la música amb una potencial incidència en l’educació social. Proposem destinar part del programa a la creació de un espai cultural que potenciará la identitat del barri.
Carles Enrich
Adriana Campmany, Anna de Castro, Joan Martí, Laure Nicod
Europan
2017
18 de febrer de 2020
Territori i paisatge