La metodologia emprada cerca en primer lloc determinar l’estalvi energètic aconseguit després de la rehabilitació energètica en el conjunt de 7.1 milions d’habitatges prioritaris, per a estudiar el seu impacte econòmic. En aquest sentit, es classifiquen els 16 milions d’habitatges de l’àmbit en 2.100 casos amb característiques similars; sobre aquests grups es realitza la simulació energètica gràcies al motor de càlcul de l’eina urbanZEB, que permet definir l’estalvi energètic aconseguit en cada cas i extrapolar-lo al conjunt d’habitatges. La priorització s’estableix sobre la base d’una matriu de probabilitat per eficàcia, que defineix un paquet de 7.1 milions d’habitatges amb alta probabilitat i alta eficàcia de la intervenció, de les quals 1.2 milions es rehabilitaran en el període 2021-2030 i altres 5.9 milions en el període 2031-2050. Finalment, es realitza una anàlisi de rendibilitat microeconòmica considerant diversos escenaris de finançament a 15, 20, 25 i 30 anys.