Estratègia de rehabilitació energètica d’Euskadi
Plantejament
El projecte sorgeix de la voluntat ferma del Govern Basc d’elaborar un pla d’acció innovador que, per primera vegada a escala autonòmica, es fonamentés en un diagnòstic edifici a edifici; permetent un avanç significatiu en la metodologia fins al moment emprada per a estratègies a gran escala.
Objectius
L’objectiu principal és establir un sistema de directrius que permeti prioritzar la intervenció de rehabilitació energètica del parc residencial del País Basc, sobre la base d’un conjunt de criteris prèviament consensuats amb la Direcció de Planificació Territorial, Urbanisme i Regeneració Urbana del Govern Basc.
Enfoc
La metodologia emprada permet el processament i anàlisi conjunt de diferents fonts d’informació a fi d’establir un diagnòstic complet dels 1.128.105 habitatges que componen el parc residencial. Aquesta primera fase, basada en un profund coneixement de cada immoble, es materialitza en una bateria d’indicadors sectorials de caràcter arquitectònic, energètic i econòmic, que permeten detectar les particularitats, necessitats i potencialitats de rehabilitació de l’entorn construït. Aquest diagnòstic rigorós a gran escala serveix de base per a definir i substanciar, juntament amb els criteris d’intervenció consensuats, les directrius d’intervenció mitjançant els índexs de priorització més rellevants a nivell estratègic.
Resultats
Els resultats de l’estudi, en format de base de dades i informes, s’agrupen en 3 nivells segons el seu nivell de complexitat i rellevància:
- Indicadors de diagnòstic del parc edificat per habitatge:
- 3 indicadors arquitectònics,
- 13 indicadors energètics,
- 9 indicadors econòmics.
- Sistema d’índexs i criteris d’intervenció per habitatge:
- 2 índexs de comportament de la edificació,
- 2 índexs de comportament en l’habitatge,
- 2 índexs de intervenció de rehabilitació,
- 3 criteris d’intervenció.
- Sistema de priorització de les intervencions per secció censal:
- ¿Quines seccions censals es troben en pitjor situació?
- ¿Quines seccions censals tenen major capacitat de millora?
Autoria
Escola d’Arquitectura del Vallès. Universitat Politècnica de Catalunya, Cíclica [space·community·ecology]
Col·laboració
Grup d'investigació CAVIAR de la UPV/EHU
Promotor/a
Direcció de Planificació Territorial, Urbanisme i Regeneració Urbana, Departament de Medi ambient, Planificació Territorial i Habitatge del Govern Basc
Any projecte
2019
Date
19 de febrer de 2020
Category
Models energètics d'escala urbana