Estratègia verda urbana de Santiago de Compostela

L’Estratègia Verda Urbana per a Santiago de Compostela es la proposta d’un nou instrument de planejament, disseny i gestió urbana que aporta eines i informació per a la intervenció urbanística des dels espais verds urbans i l’espai públic en clau metabòlica, essent complementari als actuals instruments d’urbanisme al no ser incompatible en els seus camps d’aplicació. Un instrument de gestió urbana cap a la sostenibilitat que es basa en el patrimoni de la ciutat tradicional construïda com a model de gestió orgànica i circular del metabolisme social urbà, és a dir, de gestió en cicles tancats dels seus fluxos materials i energètics.

La recerca es centra en operar des dels espais verds urbans per, des d’ells, posar en evidència la necessitat de transformar la dinàmica material de l’aigua i, amb ella, la de la matèria orgànica, per ser aquestes vectors determinants a l’hora de promoure un metabolisme social urbà més sostenible. Un instrument que permet així la reconnexió entre la ciutat i el seu territori, restablint el model urbà tradicional de ciutat-camp des de les necessitats socials i el coneixement tècnic actual, per a poder superar el model actual dels sistemes urbans com a grans entitats consumidores de recursos i contaminants del medi i transformar-lo cap a un nou model en el que la ciutat sigui un element més en l’engranatge necessari per a la gestió del mosaic territorial, articulat amb aquest i els seus components.

La proposta d’aquest nou instrument es desenvolupa en el territori concret de la ciutat de Santiago de Compostela, com a exemple paradigmàtic de ciutat intermitja, amb l’opció de lectura encara dels elements i dinàmiques socials gestores de la ciutat tradicional (algunes encara vigents) i la voluntat política d’implementar una nova visió urbana de la ciutat des de la sostenibilitat per a la resiliència del seu veritable patrimoni: el seu metabolisme social urbà. Un instrument dissenyat però per a que posteriorment es pugui replicar també com a model universal aplicable a altres ciutats.

La metodologia s’estructura en quatre eixos principals d’anàlisi propositiu:

El reconeixement de la ciutat construïda i el seu patrimoni de gestió de la dinàmica material, determinant de la forma urbana i la relació territorial

La caracterització dels espais verds urbans i les seves relacions i paper funcional en les conques hídriques urbanes

La proposta de funcionalitats sostenibilistes per als espais verds de gestió productiva dels fluxos materials de l’aigua i la matèria orgànica

La categorització i participació dels agents socials associats als espais verds i el seu potencial transformador per garantir-ne la resiliència

La combinació final d’aquests quatre eixos permet plantejar propostes d’estratègies i projectes a nivell local i global de la ciutat des d’un model de conjunt de gestió urbana dels espais verds i de la relació de la ciutat amb el camp, reconnectant-se amb el territori.

Autoria

Cíclica [space·community·ecology] Elena Alabareda Albert Cuchí (Universitat Politècnica de Catalunya), Teresa Marat Mendes (ISCTE_IULisboa), Rosa Teira, Emilia Castro, Diego Alba i Neus Rigau

Promotor/a

Ajuntament de Santiago de la Compostela

Any projecte

2010

Date

1 de gener de 2013

Category

Territori i paisatge