L’aigua és vida i els paisatges que genera la seva gestió social i productiva són l’expressió espacial d’aquest fet cultural al llarg del temps. Abans de la revolució industrial, en les nostres ciutats tradicionals, l’aigua vehiculava la major part de les activitats urbanes i periurbanes, fet que permetia entendre i llegir la ciutat en relació amb el seu territori i, per tant, amb els sistemes naturals. Una relació basada en un model productiu orgànic en el que el ciutadà tenia un paper actiu com a usuari de l’aigua, mitjançant pràctiques comunitàries d’autogestió i producció que adaptaven la demanda d’aquest recurs sempre escàs a l’oferta disponible en la conca hidrogràfica, el seu territori. L’aigua era un bé públic i els ciutadans tenien coneixement i consciència activa de com s’havia de gestionar alhora que en gaudien com a recurs lúdic i social, com a bé cultural. Amb l’arribada de la revolució industrial aquest model es considerà desfasat i el ciutadà va anar perdent el seu paper actiu en la gestió dels recursos, esdevenint, cada cop més, un mer consumidor de recursos.
L’objectiu de l’informe és el d’aportar materials per a justificar la viabilitat i la pertinença d’una intervenció participada amb els veïns en la gestió del cicle de l’aigua en el barri de La Clota. Una intervenció que proposi la revaloració de l’aigua com a patrimoni cultural intangible i la recuperació de les pràctiques associades als seus usos de gestió quotidiana. El reconeixement del potencial de tals valors permetrà la reinterpretació d’aquest patrimoni social com a motor de transformació espacial des d’una visió sostenibilista. En resum, es tracta d’intervenir recuperant el patrimoni de la gestió tradicional de l’aigua des del coneixement tècnic actual i les necessitats d’ús social presents, per a contribuir al canvi de visió necessari que promogui un nou model de metabolisme social urbà sostenible, cap a un metabolisme de fluxos materials tancats, no contaminant.
És des d’aquest potencial de l’aigua i els espais que s’estructuren en el seu entorn i que generen dinàmiques de sociabilitat, punts de trobada i d’emancipació comuns, que es pretenen plantejar dinàmiques comunitàries catalitzadores d’un canvi de mirada i per tant potenciant les cinc dimensions anteriorment citades: memòria històrica, percepció, pedagogia, sociabilitat i autogestió. Una altra visió que qüestioni el model social i productiu present, insostenible i de desvinculació i passivitat ciutadana, oferint un nou marc perceptiu que permeti repensar aquest model des dels valors culturals.
La metodologia de la qual es parteix per a aquesta intervenció és la següent:
Revisió crítica de la situació present: el metabolisme social contaminant de l’era industrial
Exploració d’un passat de referència: el metabolisme social orgànic.
Proposta d’un escenari de futur: el metabolisme social sostenible
En especial, intervenint en la gestió de l’escorrentia d’aigua de pluja i, complementàriament, de les diverses fonts d’aigua de l’entorn, cap a un model més eficient evitant la generació sistemàtica de residus contaminants, pròpia del model urbà de l’era industrial. Un model acord amb la Directiva Marc Europea de l’Aigua.
Cíclica [space · community · ecology] Elena Albareda i Marta Serra
Encàrrec de l'Ajuntament de Barcelona a Bosch-Capdeferro Arquitectes
2014
1 de gener de 2014
Territori i paisatge