Accions d’adaptació al canvi climàtic al Montseny

Plantejament

L’encàrrec forma part de l’acció pilot identificada i aprovada per la Mesa Territorial per a l’Adaptació al Canvi Climàtic (MeTACC) de la RB Montseny el 23 de gener de 2019, amb el títol: “Caracterització i Definició de les Millores Ambientals en Tots els Sectors i Realització d’una Prova Pilot”.

Després de realitzar un Estudi de vulnerabilitat del territori del Montseny i un Pla d’adaptació al canvi climàtic, es van valorar les accions més urgents a afrontar. Unes d’elles són l’objecte de l’encàrrec de Cíclica: la proposta de millores per al procés d’avaluació de l’adaptació al canvi climàtic d’empreses del sector agrari i turístic de la Reserva de la Biosfera del Montseny. 

Objectius

Portar a terme una avaluació específica sobre l’adaptació al canvi climàtic de diversos establiments i instal·lacions del sector agrari i turístic de la R.B. del Montseny, partint d’un procés de cultura energètica que permeti fer aflorar la resiliència local de les iniciatives ja existents per a la seva posada en comú. A partir d’aquí, poder establir sinergies i aprenentatges mutus enriquits conjuntament amb inputs externs a través del camí d’adaptació al canvi climàtic.

Enfoc

La proposta metodològica treballa des de la comprensió del metabolisme social per a la seva transformació cap a al metabolisme circular com a motor de transformació del sistema productiu vers l’adaptació al canvi climàtic. L’expertesa des dels àmbits de l’arquitectura, l’urbanisme i l’ordenació del territori permet ampliar la lectura d’aquesta comprensió metabòlica des de la transescalaritat, així com el seu impacte al llarg del temps.

La proposta incorpora la cooperació com a eix vertebrador per garantir l’arrelament real a la realitat local del sector turístic i agrari. Aquest procés ha de permetre: d’una banda l’apropiació del procés per part de les empreses locals del sector, fet que facilitarà la conscienciació i apoderament d’aquestes, i d’altra banda, potenciar estructures existents com la xarxa d’economia social local i de producció i consum ecològic (xarxa Slow Food del Vallès Oriental). Es proposa un treball per sectors territorials i tipologies d’agents de manera que les sessions per afinitat resultin més operatives a l’hora de generar sinergies de proximitat o temàtiques.

Totes les accions incorporen la perspectiva social de interculturalitat i gènere a nivell transversal. Alhora es valoren també en funció de les millores ambientals que generin en l’entorn directe de les instal·lacions així com altres millores d’abast transescalar com el foment d’una major biodiversitat (afavorir la flora i fauna local, combatre les plagues…), especialment fomentant un paisatge divers com el del mosaic agroforestal propi del Vallès Oriental, característic pel seu potencial de resiliència en front de les pertorbacions com plagues, incendis i inundacions.

Es planteja l’elaboració d’una metodologia conjunta d’avaluació per l’adaptació al canvi climàtic per empreses objecte de l’encàrrec. En aquest sentit la proposta:

  1. Analitza des d’una comprensió metabòlica els vectors determinants de l’activitat econòmica realitzada per l’empresa, és a dir, els inputs (recursos consumits) i outputs (residus generats) i el seu grau de gestió circular en cada un dels següents  vectors: aigua, energia, mobilitat, materialitat de les instal·lacions i matèria orgànica; desenvolupant indicadors de referència per a avaluar-ne el grau de sostenibilitat ambiental i, per tant, d’adaptació al canvi climàtic. 
  2. Avalua la relació d’aquests vectors amb els perfils socials vinculats amb l’activitat. Tenint en compte aspectes transversals com la perspectiva intercultural i de gènere (activitats productives i reproductives dins l’empresa), la inclusió de col·lectius específics, la diversitat de perfils i la gestió de grups entre d’altres.
  3. Revisa com l’activitat econòmica de l’empresa ha evolucionat al llarg del temps en relació amb la gestió energètica i material per, donat el cas de tenir activitat continuada al llarg del temps, poder treure’n lliçons de models passats (previs a l’ús d’energies fòssils per exemple) i/o d’altres empreses similars en el sector local.
  4. Proposa línies estratègiques específiques depenent de l’especificitat de l’empresa (escala, vectors dominants, condicions específiques de la localització, estructura humana) per a definir el pla d’accions i fomentar una major resiliència a les pertorbacions ambientals per reduir l’impacte en el canvi climàtic.

Resultats

L’avaluació se centra en la identificació de riscos de pertorbacions ambientals d’origen climàtic, tant actuals com futures, així com en la identificació d’accions per minimitzar o mitigar aquests riscos. Les accions s’agrupen  en relació a la transformació metabòlica dels vectors definits en la metodologia i les seves interrelacions, així com en l’impacte que generen en la qualitat ambiental tant en l’interior de les instal·lacions com en els espais exteriors, seguint els següents indicadors:

  • Consum energètic i emissió de gasos contaminants. 
  • Mobilitat generada per l’empresa. 
  • Cicle de l’aigua de la pròpia empresa com la seva relació territorial amb la conca hídrica en la que es troba. 
  • Materialitat de les instal·lacions, tant per l’impacte dels materials emprats, com en l’estudi de la seva habitabilitat (eficiència en l’ús dels espais). 
  • Cicle de la matèria orgànica, tant en la forma d’aliments i residus orgànics, com en la gestió de la biomassa forestal o de restes de producció agrícola. Propostes de millora cap a la resiliència alimentària. 
  • Reducció del risc d’incendi.
Autoria

Cíclica [space·community·ecology]

Promotor/a

Diputació de Barcelona

Finançament

Projecte Europeu Life Clinomics

Any projecte

2020

Date

17 de març de 2020

Category

Cultures energètiques, Territori i paisatge