Concurs d’Ordenació Urbana al barri del Rec a Igualada

El barri del Rec s’origina com a superfície agrícola utilitzant la sèquia com a sistema d’irrigació de les hortes. Les adoberies donen pas a un nou sistema productiu on el rec també acull la funció de canal de desguàs. Actualment la indústria adobera s’ha reduït fins a un 30% deixant lliure molta edificació que suposa un patrimoni inactiu. En front d’aquesta evolució, es proposa un model de barri que potencia els valors identitaris i productius de cada etapa, oferint un escenari que permeti l’intercanvi del metabolisme social urbà, tant a nivell energètic com de recursos materials i socials, entre el Rec i la resta de barris del municipi així com de reconnexió amb el territori de l’entorn. La reactivació del barri del rec serà el nou motor de futur per Igualada.

Aquest intercanvi metabòlic s’articula mitjançant les cinc artèries del Rec: nous conductes de circulació d’aigua, energia i persones. Pel que fa a l’aigua, les artèries recolliran aigua pluvial de les cobertes que es condueix per gravetat aprofitant el pendent descendent dels carrers fins arribar al rec on es canalitzarà per a ser redistribuïda cap a les noves hortes, unes hortes que permetran abastir les hortalisses dels menjadors escolars d’Igualada. L’excedent d’aquests camins d’aigua es retorna finalment al curs fluvial de l’Anoia, afavorint així el tancament del cicle de l’aigua.

En relació a l‘energia, es proposa reactivar les adoberies buides per a esdevenir estacions de producció energètica renovable local com a District Heating, podent utilitzar com a matèria prima les més de 35.000 T anuals de biomassa que es calcula que es troben disponibles en l’entorn proper., podent cobrir així almenys el 50% de la demanda tèrmica d’Igualada. Per altra banda la instal·lació de plaques fotovoltaiques ales cobertes del Rec permetrà cobrir el 26% del consum elèctric de la ciutat.

A nivell de mobilitat i accessibilitat, es proposen millores ambientals vinculades a la progressiva limitació i contenció de l’ús de l’automòbil que contemplen limitar la velocitat de la ronda, reconvertir l’espai d’estacionament en espai públic i productiu situant tres punts d’estacionament reversibles en un futur. Es millorarà l’accessibilitat al barri amb la inserció d’intercanviadors en punts estratègics vinculats també a les artèries com a eixos de comunicació peatonal, tant dins l’espai urbà com de reconnexió amb la resta del territori i el seu entorn natural.

El procés planteja iniciar amb una primera fase de detonants metabòlics del projecte (2017-2025): les intervencions en les escoles i equipaments, les millores en l’accessibilitat i mobilitat, la recuperació de superfícies de producció agrícola i la rehabilitació energètica i creació de centrals de biomassa. Per a continuació seguir en una segona fase d’aprofundiment en el tancament de cicles materials (2025-2030): desenvolupant la xarxa de captació d’aigües pluvials i enfortint el model de barri productiu permetent que la ciutat esdevingui autosuficient en producció i abastament energètic.

Aquesta proposta, com a document de debat, requerirà d’un procés participatiu donant continuïtat amb el ja iniciat prèviament al concurs d’idees i en paral·lel a aquest, i en continuïtat amb les dinàmiques socio-culturals i econòmiques d’Igualada. Es proposa introduir aquest debat a les escoles com a projecte pedagògic amb l’objectiu d’incorporar els futurs usuaris del barri en la gestió productiva i proactiva dels seus recursos.

Els entorns de l’Anoia són pasturats per ramats d’ovelles que participen en la seva neteja realitzant un servei ecosistèmic tradicional sostenible. El model urbà que es planteja proposa l’aprofitament dels recursos existents i la seva gestió tradicional en continuïtat amb les dinàmiques territorials, aportant innovació en la revaloració d’aquestes dinàmiques.

Autoria

Carles Enrich Studio

Col·laboració

Oriol Gavaldà (AIGUASOL), Ignasi Mangue (arqueología i historia) i Helena Fradera (En Paral·lel, diseny gràfic)

Promotor/a

Ajuntament d’Igualada

Any projecte

2017

Date

13 de febrer de 2020

Category

Territori i paisatge