Pla director del Rec Comtal

Proposta guanyadora del Concurs per a l’elaboració del Pla Director del Rec Comtal

El Pla Director del Rec Comtal és un instrument urbà que té per objectiu posar en valor el patrimoni físic i intangible de l’aigua, d’una de les infraestructures hidràuliques més importants de la història de Barcelona des del segle X fins a mitjans del segle XX. En tractar-se d’una sèquia a l’aire lliure, durant el seu període actiu va significar un catalitzador de l’espai públic i de la vida social dels ciutadans, i una infraestructura determinant en l’explotació de l’agricultura i la indústria. Amb el pas del temps i el creixement urbà, el Rec Comtal ha quedat ocult i no només s’ha vist deteriorat perdent la seva funcionalitat en la major part del seu recorregut, sinó que també s’han perdut moltes dades sobre les seves característiques. Així mateix, la documentació relativa al seu traçat és molt variada. Per aquest motiu, el Pla Director ofereix un recull de tota la recerca i literatura generada, incloent fonts bibliogràfiques, estudis tècnics, planimetria i altra documentació existent aporta dades sobre l’estat actual del Rec. També s’inclou la seva situació en relació amb el planejament vigent i el règim de propietats i cessions d’ús. Finalment, l’estudi incorpora una nova comprensió metabòlica del patrimoni de la gestió hídrica del Rec de les condicions que això suposa a nivell escalar i a nivell funcional.

El Pla Director es proposa a escala supramunicipal, incloent els municipis de Barcelona i de Montcada i Reixac i ofereix un marc de comprensió global de la infraestructura per formatar-ne la seva preservació i comprensió per part de la ciutat. Però més enllà d’aquesta superació dels límits administratius, entendre la infraestructura en relació a tota la seva conca hídrica d’abastiment, la conca del Besòs, permet ampliar encara més l’escala territorial i establir elements de reconnexió metabòlica entre la gran ciutat i les activitats que es desenvolupen en el seu hinterland i que per tant condicionen la qualitat i quantitat d’aigua que el Rec abasteix.

Revisant els usos històrics i la relació que s’establia amb l’ús i gestió de l’aigua en un passat preindustrial, és possible tornar a posar en valor la infraestructura des de l’actual comprensió sostenible de la gestió productiva dels recursos, com a element que permetia l’abastiment d’aigua a escala local, de la mateixa conca, i la seva gestió per gravetat incloent una gran complexitat d’usos complementaris (rec, mòlta del gra, safaretjos, bany, oci, abastiment de protoindústries, etc). En aquest sentit, el pla diferencia els dos trams principals del traçat del rec en relació a l’aigua, el tram inicial que transporta aigua (en canal obert o tancat) i que en manté l’ús funcional, principalment en el reg del horts de la Ponderosa, i el tram urbà principal que ja no permet el transport continu de l’aigua. En aquest sentit, un dels objectius principals d’aquest Pla Director és el de recuperar el patrimoni funcional del Rec Comtal fent que aquest permeti tornar a introduir l’aigua a la ciutat de Barcelona. Entenent que aquest objectiu és més assumible en els trams que actualment es mantenen descoberts i amb aigua, si més no a curt termini. Però no per això renunciant-hi en la resta del recorregut en la mesura del possible i com a estratègia de llarg termini, entenent que la ciutat del futur post-industrial haurà d’assumir el repte de gestionar els recursos necessaris per la vida sense l’actual consum energètic no renovable i sense l’actual nivell d’emissivitat.

Resseguint el traçat del rec Comtal es proposen uns criteris i uns protocols a seguir en totes les intervencions sobre aquest tant des del punt de vista de la recuperació, preservació i posada en valor del patrimoni històric i arqueològic, com de la gestió urbanística i de l’espai públic. El Pla Director proposa concretament revalorar la traça del Rec Comtal des del seu caràcter territorial com a Infraestructura Verda de reconnexió entre la ciutat i el seu territori, recuperant i potenciant els serveis ecosistèmics que aquest pot oferir per dotar la ciutat d’una major qualitat ambiental i resiliència al canvi climàtic.

Autoria

Carles Enrich Studio

Col·laboració

Marta Fàbregas i Espadaler (ATICS), Santi Riera Mora, Alex Ivancic (Aiguasòl), Almudena García Cebrián (LegalBARCELONA)

Encàrrec

Ministeri de Foment del Govern de Espanya

Any projecte

2017

Date

18 de febrer de 2020

Category

Territori i paisatge