Revisant els usos històrics i la relació que s’establia amb l’ús i gestió de l’aigua en un passat preindustrial, és possible tornar a posar en valor la infraestructura des de l’actual comprensió sostenible de la gestió productiva dels recursos, com a element que permetia l’abastiment d’aigua a escala local, de la mateixa conca, i la seva gestió per gravetat incloent una gran complexitat d’usos complementaris (rec, mòlta del gra, safaretjos, bany, oci, abastiment de protoindústries, etc). En aquest sentit, el pla diferencia els dos trams principals del traçat del rec en relació a l’aigua, el tram inicial que transporta aigua (en canal obert o tancat) i que en manté l’ús funcional, principalment en el reg del horts de la Ponderosa, i el tram urbà principal que ja no permet el transport continu de l’aigua. En aquest sentit, un dels objectius principals d’aquest Pla Director és el de recuperar el patrimoni funcional del Rec Comtal fent que aquest permeti tornar a introduir l’aigua a la ciutat de Barcelona. Entenent que aquest objectiu és més assumible en els trams que actualment es mantenen descoberts i amb aigua, si més no a curt termini. Però no per això renunciant-hi en la resta del recorregut en la mesura del possible i com a estratègia de llarg termini, entenent que la ciutat del futur post-industrial haurà d’assumir el repte de gestionar els recursos necessaris per la vida sense l’actual consum energètic no renovable i sense l’actual nivell d’emissivitat.